Inclús presenta: D_Think, Divergència, Cos i Pensament Crític La nova secció d’Inclús per repensar la discapacitat, la identitat i l’experiència humana des de la cultura contemporània
Projecció d’una peça audiovisual breu i conversa posterior sobre la discapacitat com a qüestionament del mite de l’eficiència. Debatrem per què alguns cossos i algunes ments no encaixen en els ritmes del sistema productiu actual. Parlarem de persones que necessiten altres temps, suports, cures o adaptacions, i que ens obliguen a revisar la manera com entenem el valor de la vida a partir de paràmetres estrictament econòmics. Un debat necessari per qüestionar com el sistema mesura el valor de la vida i per reivindicar, precisament, l’accés a la cultura com un dret i no com un privilegi. Un marc idoni en el qual també aprofitarem per presentar en exclusiva la pròxima edició del Festival Inclús i la seva programació.
Moderador:
Antonio Centeno és activista pels drets de les persones amb discapacitat, promotor de la vida independent i la diversitat funcional, i membre del col·lectiu Oficina de Vida Independent (OVI) de Barcelona. Ha impulsat diversos projectes visuals i de divulgació com el documental Yes, we fuck!, sobre sexualitat i diversitat funcional, com també iniciatives sobre l’atenció i l’assistència personal. El seu treball se centra a qüestionar els patrons de capacitat normatius i defensar el dret a l’autodeterminació i als suports per a la vida digna.
Ponents:
Costa Badía Melis (Madrid, 1981) és artista visual, performer, mediadora cultural i investigadora. Graduada en Belles Arts i doctoranda a la Universitat Complutense de Madrid, la seva pràctica se situa en la intersecció entre l’art, la discapacitat i la crítica social. Ha format part de l’Àrea d’Educació del Museo Reina Sofía i ha desenvolupat residències com ara la de Matadero Madrid amb el projecte La Tullida Gallery, amb el qual explora la discapacitat com a eina crítica per repensar les institucions. Ha presentat les seves peces en espais com el Thyssen-Bornemisza, el Centro de Arte 2 de Mayo o el MUSAC, i el seu treball reivindica la vulnerabilitat i el desajust amb la norma com a espais de creació i coneixements.
Altres (pendent de confirmar)
