Els dinosaures no aviaris van dominar la Terra durant 150 milions d’anys, fins que es van extingir fa 66 milions d’anys. Des que es van trobar els primers ossos de dinosaure el 1676 a Anglaterra, s’han descobert centenars de jaciments que abasten els períodes triàsic, juràssic i cretàcic. Però quan parlem dels últims vestigis de dinosaures, només unes poques àrees disperses pel món (el centre dels Estats Units, el Brasil, els Pirineus, Romania, l’Índia i la Xina) ens donen pistes de quins van ser aquests dinosaures i com eren els ecosistemes on vivien.
La ciència encara es pregunta si la causa real de la seva extinció va ser l’impacte d’un gran asteroide a Chicxulub o si ja es trobaven en un punt de decadència sense retorn. En aquesta conferència, el doctor Galobart ens explicarà com aquests jaciments dispersos pel món, i en especial els dels Pirineus, ens donen pistes per conèixer com va ser els últims instants dels dinosaures des del punt de vista geològic.
A càrrec de:
Ángel Galobart, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Cap del Dinosaur Ecosystems Research Group de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont i director dels museus associats. Des del 2001 participa en els jaciments mesozoics del llevant peninsular. Disposa de més de 400 publicacions en revistes científiques.
