Es demana puntualitat
Descripció:
Cuneïforme?
Aquesta paraula, forjada al segle XVIII a partir del llatí cuneus, designa un tipus d’escriptura formada per tascons en forma de clau inscrits en una superfície tova que, junts, componen diferents signes.
Es tracta d’un dels primers sistemes d’escriptura del món, aparegut a la segona meitat del quart mil·lenni (entre el 3500 i el 3200 aC). Potser va ser una mica anterior als jeroglífics egipcis, amb els quals, aparentment, no tenia relació, malgrat que, originàriament, l’escriptura cuneïforme, formada a partir de dibuixos molt esquemàtics en què la semblança s’ha perdut, era una escriptura que comprenia nombrosos signes que reproduïen els trets més característics de les coses i els éssers que s’anomenaven, tot i que també s’hi van incorporar signes sil·làbics amb els quals es transcrivien sons sense cap relació amb l’aparença del que es descrivia.
L’escriptura cuneïforme, vigent fins al segle I dC en el Pròxim Orient antic, es va fer servir tant per a la llengua sumèria —que va deixar de ser una llengua viva que es parlava al sud de l’Iraq, cap al 2000 aC, però que va continuar com a llengua de cultura i diplomàtica— com per a l’accadi i les seves variants babilònica i assíria: una llengua semita, molt diferent del sumeri, emparentada amb l’àrab i l’hebreu.
Aquesta escriptura es practicava sobre tauletes d’argila humida, la matèria més comuna a Mesopotàmia —tot i que també es gravava en suports rígids com ara la pedra—, que es podien coure posteriorment.
Els lletrats estaven sota la protecció de la deessa Nisaba, que també vetllava sobre l’escriptura als camps: els solcs en les terres conreades.
Es va fer servir per a documents, transaccions comercials i també per a la composició d’himnes i la redacció o fixació per escrit de mites i llegendes, entre els quals destaca el Poema de Gilgamesh, un dels cims de la literatura mundial, escrita a Babilònia a començament del segon mil·lenni.
Conèixer els fonaments d’aquesta escriptura obre les portes a una literatura que avui encara ens parla, com també a una visió del món de la qual som deutors i que enriqueix la nostra pròpia percepció, comprensió i acceptació del que som i fem en l’actualitat.
Una escriptura les regles i la composició de la qual van donar lloc a poemes hipnòtics que van aconseguir que les atrocitats que emperadors neoassiris com Assurbanipal cometien adquirissin una bellesa pertorbadora.
Taller impartit per Marc Flores.
Marc Flores és doctor en Estudis del Pròxim Orient Antic per la Universitat Johns Hopkins i investigador en Assiriologia al Seminar für Altorientalistik de la Universitat Friedrich Schiller de Jena. La seva investigació se centra en la literatura mesopotàmica, especialment en la literatura sumèria del període paleobabilònic, i combina aproximacions filològiques, lingüístiques i literàries. També estudia la història cultural i religiosa de l’antiga Mesopotàmia, amb una atenció especial a les concepcions de persona i divinitat, l’ús dels mites en contextos didàctics i la recepció dels textos al llarg del temps. Actualment prepara el seu primer llibre, dedicat a la tradició literària de Gilgamesh i Huwawa, que inclou noves edicions de les dues versions del text i el primer estudi literari sistemàtic d’un dels mites sumeris que es va incorporar al famós Poema de Gilgamesh accadi.
Format en Història a la Universitat de Barcelona, en Lingüística Teòrica i Aplicada a la Universitat Pompeu Fabra i en Assiriologia a la Universitat de Cambridge, on va obtenir un MPhil com a becari de la Fundació ”la Caixa”, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica entre Europa i els Estats Units. Com a becari del DAAD a la Universitat Georg-August de Göttingen, es va integrar al grup de recerca DFG Mythos-Forschungsgruppe 2064 STRATA. Ha presentat comunicacions en congressos com la Rencontre Assyriologique Internationale i l’American Oriental Society, i ha impartit cursos i conferència a la Johns Hopkins, a Harvard, a Jena i la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació filològica també l’ha portat a examinar i comparar directament tauletes cuneïformes originals en importants col·leccions d’Europa i els Estats Units, com ara les del British Museum, el Penn Museum, la Yale Babylonian Collection, l’Ashmolean Museum, la Hilprecht-Sammlung i el Museu Arqueològic d’Istanbul.
